Sofistes del segle XXI

Tots els darrers sondejos escenifiquen un 'tetrapartidisme' predominant al conjunt de l'Estat. Sembla que els ciutadans –i em referesc a la població– han decidit que PP i PSOE hagin de compartir protagonisme amb dos nous actors Podemos i Ciutadans. Mentre uns anteposen gestió i confiança enfront novatisme, altres es diferencien entre 'vella política' i 'nova política'. 

I, en la recerca del triomf electoral, tothom mira d'estar situat al centre. Una tasca realment complicada per al Partit Popular, l'objectiu de tornar al centre, vull dir. Després de ballar amb la dreta més dura i reaccionària, ara es troben en la necessitat de tornar a un espai moderat que ja fa anys que han oblidat. Això d'estar al centre sona bé a nivell promocional, però a més la victòria (entre 8 i 11 milions de vots) es troba situada allà. Clar, i ara el PSOE torna a parlar d'esquerra, bé, més ben dit comença a parlar de centre-esquerra. Simples paraules. Poca voluntat. 

Per sort a aquest desastre de partits, tenim amb tots nosaltres a les dues grans promeses. Podemos, partit que ha passat del centre il·lusionador al marxisme en qüestió de mesos i que ja ha confirmat que no guanyarà les eleccions –i no serà perquè no els hagin donat canya, tot sigui dit–. I, per últim, Ciutadans, el partit 'd'esquerres' per a la gent de dreta. Divisió esquerra-dreta que segons ells ja està superada, excepte perquè molts d'ells han militat al Partit popular, qüestió segurament molt baladí.

Però en què se diferencien aquestes dues formacions respecte als partits tradicionals? 

Molts pensareu en: canvi, renovació, il·lusió,... i sí, puc estar d'acord amb això. No obstant, hi ha una gran diferència bàsica: l'ús de la retòrica. Grans politòlegs, acostumats a debatre-ho tot. Gent jove amb una imatge 'atractiva', que tot fa pensar que tenen darrera els millors publicistes. Però que hi ha darrera un gran discurs? Perquè no hi ha cap dubte que Rivera i Iglesias són grans venedors. Tenen realment algun producte per vendre? O són simplement uns sofistes del segle XXI? 

Plató criticava els sofistes per l'ús interessat que en feien del llenguatge segons els seus interessos. Persuadien i convencien, com s'intenta fer avui en dia. Tant els sofistes fa 2500 anys com els Iglesias, Rivera i companyia dominaven i dominen l'art de la paraula. Però és suficient un discurs i un perfil atractiu per resoldre els problemes de la nostra societat? Necessari, almenys.