A l'espera del nostre messies: Un líder per a les Balears

Vivim en una època de pessimisme col·lectiu –i no estranya després de tot el que està sortint a la llum–, on la il·lusió cap al futur brilla per la seva absència. La crisi ha provocat una falta de cohesió social, una incertesa, i inclús un temor de 'el que vindrà'. Recuperar la il·lusió dels ciutadans hauria de ser l'objectiu número 1 de qualsevol polític, no només de les Balears, sinó de tota Espanya. 

Però quina persona ens farà recuperar la confiança? Ho farà el senyor Rajoy? Ho farà el senyor Sánchez? Ho farà en Bauzá? Tal vegada na Francina? És clar que no, cap d'aquests. Podríem haver seguit citant noms i noms dels actuals exponents polítics del panorama espanyol i balear, i cap seria un referent per al poble. 

Des d'aquí, feim una crida a la necessitat de nous lideratges, persones amb capacitats d'oratòria, amb convenciment, i amb un missatge clar, renovat i dirigit a les majories. Perquè el més proper a un líder que hem tingut aquí a les Illes fou el Senyor Cañellas –i com a tal, tampoc podríem considerar-lo– que estigué 13 anys de President. I d'això ja fa 20 anys.

Necessitam una persona que aglutini grans majories, que vagi poble a poble i sigui admirat per allà on passi. Una persona que aconsegueixi fer que cada ciutadà d'aquesta comunitat es senti orgullós de ser de les Illes Balears. Una persona de consens entre els diferents agents socials, que cerqui un punt intermig entre les distintes parts. I, a dia d'avui, ho veim molt negre, o directament no ho veim. La disciplina de partit, i en general el sistema subordinat piramidal de les formacions polítiques afavoreix l'incompetència i la ineptitud dels que arriben a dalt. 

Aquesta recerca del líder que necessitam a les Illes anirà intrínsecament lligat al sentiment i la identitat Balear, de la que parlàvem la setmana passada. És una necessitat imperiosa en aquesta Comunitat, que un projecte faci sumar a la gent. I, que a més, sigui un projecte obert i regional.  

Siguem sincers, ara per ara, veig molt complicat que sorgeixi algú entre els partits d'esquerres. Però molt manco, entre la dreta actual. Per tant, només ens queda seguir a l'espera del nostre 'messies' regional. Qui sap si arribarà algun dia. L'esperança, de moment, no la perdem.

Segueix llegint...

La Identitat Balear, un repte de l'Autonomia

El passat 9 d'abril, el Cercle d'Economia de Mallorca, va presentar a la Societat Balear, un recull de 26 propostes per a la millora del model socioeconòmic de les Illes Balears. Des de la més absoluta independència i després d'una lloable tasca de recerca i debat es van presentar tot una sèrie de mesures, entre les quals destaca la millora del finançament autonòmic, l'assoliment d'un gran pacte educatiu i la reforma de la llei electoral, entre d'altres.

En concret, la 6a proposta, feia referència al foment d'una identitat balear, per tal d'influir sobre l'Estat Espanyol. I, precisament quan parlam d'identitats o sentiments aquí a les Illes, trobam –simplificant-ho molt– 3 representacions. Per una banda, el sentiment espanyol, per altra banda el desig dels Països Catalans, i finalment el sentiment insular (el majoritari). No obstant, no podem obviar que aquestes sensibilitats poden anar unides, i en molts de casos es troben models mixtos. 

Si ara mateix féssim una enquesta a les diferents illes, ens trobaríem: mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Però en menor mesura, gent que s'identifiqui com a balear. I, crec que després de 32 anys d'autonomia, ens cal fer autocrítica pel que respecta al tema identitari. Els qui pensam en l'assoliment d'una identitat comú ho feim amb un únic objectiu: millorar les condicions socials i econòmiques dels nostres co-ciutadans. I estam segurs que la consolidació d'aquest sentiment, estarà intrínsecament lligat a beneficis directes per als ciutadans de la nostra Comunitat.

Està clar que el repte que tenim per davant no serà fàcil, ni molt manco. Partim d'una falta de consens que encara arrossegam des de l'Avantprojecte d'Estatut de 1931. Sense dubte, serà una tasca complicada. Però cal tenir altura de mires i sentit de la responsabilitat per abordar un tema conflictiu però necessari. Perquè la identitat balear, no és excloent respecte al sentiment insular de cada illa; simplement és un punt afegit per tenir una societat més cohesionada.

No pensem en els propers 4 anys, pensem en els següents 32 anys d'autonomia i en els objectius i metes que volem assolir.

Segueix llegint...

L'Esquerra: Entre els interessos personals i els interessos generals

A falta de 30 dies per les eleccions, ja es coneixen tots els candidats al Parlament. Es van perfilant ja possibles pactes post-electorals entre forces conservadores i entre forces progressistes. I entre aquests partits es repeteix molt sovint l'eslògan: 'Apostar pel canvi'

L’altre dia l’analista polític Joseba Permach, escrivia al seu compte de Twitter: “La política és allò on l’esquerra discuteix si s'ha de lluitar al carrer o a les institucions, mentre la dreta es queda amb el poder”. I, aquesta discussió provoca que la voluntat de canvi, quedi al final diluïda.

A Balears, consideram partits d’esquerres: PSIB-PSOE, Més per Mallorca, PSM, Iniciativa-Verds, Esquerra Unida, Guanyem, Podem, ERC, Esquerra Alternativa, etc. Entre totes elles, sumen un total del 39'71% aprox. (xifres de les Eleccions al Parlament Balear de l'any 2011). Si llevam el percentatge del PSIB-PSOE, l'esquerra –definida com a tal– hauria obtingut un percentatge del 14'85% de representació real i efectiva. Mentre que la representació l'any 2011 va ser només la de MÉS (9'5%).

Sí, estic parlant de la divisió de l'Esquerra. Perquè per entrar al Parlament, existeix una barrera electoral –tal com tothom sap– del 5% dels vots. Amb la qual aquesta divisió de l'esquerra no només no li atorga més diputats sinó que beneficia el partit majoritari: El PP.

La gran qüestió, quan analitzam els partits progressistes, és: Perquè tants de partits? Hi ha postures tan diverses quan parlam de l'esquerra? Òbviament, la resposta és NO. Perquè el grau d'ecologisme o la intensitat del sobiranisme no hauria de ser un fet diferenciador. Perquè algú em podria explicar la diferència entre MÉS i ERC? I entre Guanyem i Podem?

A tots els líders d'aquests partits jo els hi dic: Vos falta sentit de la responsabilitat. Mentre pensau en quotes de partit o en el nombre de conselleries, els ciutadans ens quedam sense canvi. Encara serà veritat, la famosa frase de la dreta que afirma que l'Esquerra només pensa en distribuir-se cadires. 

La solució és més que senzilla: SUMAR I UNIR. Perquè a partir de dia 24 de maig s'hauria de dur a terme un procés integrador de totes les forces d'esquerres, dins un projecte únic, que intenti sumar. Ja és hora de deixar les bregues personals i s'opti per fer una candidatura guanyadora. 

L’Esquerra té un problema: La seva prioritat no és governar. Sinó, manar dins el seu redol. I fins que aquests líders anteposin els seus interessos als de la ciutadania, no hi haurà un vertader canvi en la política balear.

Segueix llegint...

"Si caic jo, caurem tots"

Fa uns dies, el Diario de Mallorca publicaba que les enquestes internes del Partit Popular el situaven entorn als 24-25 diputats (el pitjor resultat de la seva història a Balears). Els nirvis pareixien sorgir dins la formació conservadora. No obstant, el President Bauzá confiava en capgirar aquests sondejos amb una futura baixada d'imposts i amb les bones xifres de davallada de l'atur. 

Entre actes i campanya, ahir dijous, es va donar a conèixer la llista dels Populars al Parlament. I, el primer que em va venir al cap va ser la següent frase: "Si caic jo, caurem tots". Perquè Bauzá ho té clar, no es pensa immolar tot sol. Perquè el President sap que, la derrota és més que possible, i té clar que si perd ell, perdran tots els membres del Partit. Es troba molt alluny, aquell jove Bauzá que aspirava a ocupar un Ministeri a Madrid: Ara es veu molt més a prop la farmàcia.

Sí, en Jose Ramón ha optat per fer un gran salt al buit. Dins la llista a la Cambra Autonòmica, trobam des de candidats a Batlies de la Part Forana (com Rafel Torres o Tomeu Oliver), fins històrics militants (com l'antic Batle de Palma, Joan Fageda), passant per gent de recorregut al Parlament, i fins i tot, esportistes (com la la taekwondista Brigitte Yagüe). Es podria dir que ha fet un All-in. Va amb tot. A primera vista, la selecció dels candidats al Parlament sembla tot un encert, que té com a objectiu mobilitzar les bases del Partit. Ara bé, si els Populars el maig, treuen menys de 27 diputats, el senyor Jose Ramón serà defenestrat immediatament des d'aquí o des de Madrid –si no hu fan abans els tribunals–.

Amb el precedent de les eleccions europees, amb l'ascens de El Pi i Ciutadans i amb el sorgiment de veus discrepants dins el mateix partit, en Jose Ramón se l'ha jugat. És una aposta arriscada.  Al cap i a la fi es juga el seu futur. Però ja s'ha assegurat el President de ficar gent de molt diversa procedència a la llista, perquè: "Si caic jo, caurem tots".

Segueix llegint...